Interviews, Portfolio

Jofre Bardagí i Joan Masdéu. Complicitat a Hamburg

Joan Bardagí i Joan Masdéu

Dèu ser l’any 1999. El Joan Masdéu em mira des del cartell de la gira de La Nit al Dia que penja de la paret de la meva habitació. Jo estudio mates o llatí i la increïble veu del Jofre Bardagí sona des d’un cd que em devia gravar la germana gran d’aquella amiga que ens deixava la seva música i ens portava als concerts. El món llavors es reduïa a les parets d’aquella habitació, a les classes d’institut i a tots els somnis de sortir d’aquell racó de món, una època amb una banda sonora en la que el Joan i el Jofre van tenir un paper important.

Mil anys després em trobo fent una entrevista per Skype a quatre bandes amb aquests dos artistes que han posat música a molts moments de la meva vida i amb l’Ivan, amic i membre de l’Associació Catalana d’Hamburg. Jo ja no sóc aquella adolescent que robava cartells als concerts de poble, ni ells aquells xavals que ens feien cridar i ballar. El Joan Masdéu i el Jofre Bardagí ara són dos artistes reconeguts, amb una sòlida carrera professional, ara també en solitari. El dia 28 de Maig tocaran a Hamburg, la que va ser durant molt temps la meva ciutat d’acollida i em pregunto com encaren el concert.

La complicitat entre els dos músics es pot sentir a través de la pantalla i els milers de quilòmetres. No paren de fer-se broma i es complementen les respostes. Fa quatre anys que no toquen junts però es nota que els hi fa molta il·lusió. Tenim moltes ganes de fer un bolo sencer junts, és genial agafar les cançons d’un i de l’altre i només preparant el repertori ja ens ho passem molt bé, explica el Joan. Les cançons del Joan i meves crec que es combinen molt bé perquè entenem la música d’una manera semblant, ens complementem, afegeix el Jofre. Es coneixen realment bé i coneixen els seus camins musicals. La meva cançó preferida del Joan la tinc claríssima, és una que es diu Silenci de Whiskyn’s!, comenta en Jofre. Al Joan li costa escollir-ne només una: A mi de Glaucs me n’agraden moltes com Quan no hi ets, Ho tornaria a fer o Nit de Reis. Glaucs va fer molt bones cançons en tres discos!

Potser la complicitat musical els hi ve en part dels referents comuns, el pop-rock anglosaxó per un costat: Ens morim de ganes de visitar Hamburg, una ciutat tan important pels Beatles, un grup del que som fanàtics els dos. Escombrant cap a casa, també coincideixen en que els hi agradaria exportar a Alemanya un músic de casa al que admiren com Serrat.

Cada vegada són més els músics catalans que surten a cantar fora de les fronteres de Catalunya, el Joan i el Jofre han compartit nits de concert i de disbauxa posterior pels carrers d’Argentina, el Jofre fa poc ha tornat de Mèxic on tenia alguns projectes musicals però els dos saben que la projecció internacional de la música catalana és limitada. Segons Joan Masdéu, a Catalunya en els últims anys, per sort, s’ha normalitzat el fet de cantar en català ja que hi ha hagut un canvi generacional després del que es va anomenar (o mal anomenar) Rock Català. S’ha format una nova escena amb uns músics que fan unes propostes molt consolidades i de gran qualitat.

Aquest moviment és molt local, més difícil d’exportar, tot i que hi ha alguns grups que surten a Madrid com Manel i els hi va bé, però intentar vendre la música en català fora és molt difícil. No crec que ningú de nosaltres aspiri a conquistar el mercat alemany però al cap i a la fi l’idioma és el de menys; a mi si m’agrada una cançó m’és igual en quina llengua està, comenta en Jofre.

A vegades ens preguntem més nosaltres mateixos perquè cantem en català o què significa això que no pas quan vas a fora. Quan vam estar tocant per Argentina mai ens van qüestionar en quin idioma tocàvem, afegeix el Joan.

Actualment, el Joan Masdéu treballa en el seu tercer disc en solitari després de Casa Murada i Dissabte. El primer va ser a l’estudi de gravació La Casa Murada, un lloc increïble al mig de les vinyes del Penedès i l’últim amb l’estudi Blind Records. Feia molt temps que tenia ganes de treballar amb ells, la meva música li senta molt bé a aquest productors i està bé canviar una mica la gent amb la que treballes.

Mentre ens ho explica, el Jofre se’n recorda amb un sobresalt que ha d’escriure un missatge important: Perdoneu, perdoneu… es disculpa, és pel tema del Chagas. Beatchagas és el projecte que té ara entre les mans i que el té ocupat i emocionat a la vegada. Explica amb entusiasme aquesta iniciativa solidària que duen a terme la Fundació Leo Messi, la Fundació del Vall d’Hebrón i la Fundació del FC Barcelona. Beatchagas pretén conscienciar sobre el Chagas, una malaltia parasitària que afecta a 10 milions de persones al món però que només té un milió de casos diagnosticats. És una lluita difícil, explica el Jofre. Al mes de juny traurem una cançó amb altres músics llatinoamericans i de l’estat espanyol, també farem una banda que es dirà la Banda del Beatchagas. Estic molt immers en aquets projecte, que a part de ser una feina és per una causa que val molt la pena.

Aquesta serà la seva primera vegada del Joan i el Jofre a Alemanya i la primera vegada que hi faran un concert però l’encaren com si juguessin a casa. Tenint el recolzament d’El Pont Blau i sabent que el públic serà majoritàriament català fa que sigui molt més fàcil connectar. Tenen ganes de visitar a l’Ivan, menbre del Pont Blau i que ha estat un dels instigadors i responsable paral·lelament amb la Junta de l’Associació Catalana d’Hamburg de dur a terme aquesta activitat, un vell amic de tots dos i que ha tingut l’oportunitat de compartir escenari, carretera i backstage amb aquests dos artistes i que viu a Hamburg fa temps tot seguint la seva parella alemanya i no dubten quan els hi pregunto: sí, ells també canviarien de país per amor. I tant! Hem fet moltes bogeries per amor! Tot i que ara ho tinc més difícil amb una filla de 5 anys… diu el Jofre. Jo n’he fet i penso fer-ne moltes més de bogeries per amor!, respon divertit el Joan des de Reus.

Les obligacions apreten i és hora d’acabar aquesta conferència a quatre veus. Torno a sentir aquelles ganes d’anar de concert de quan era adolescent i ja somnio en veure aquests dos artistes damunt l’escenari. Si el concert és com l’entrevista estarà ple de complicitats, bromes i rialles i sobretot, bona música.

This interview was published in the Hamburg Catalan Association website on the 15th May 2016.

Leave a Reply

Your email address will not be published.